Memòria i Patrimoni
lunes, 16 de abril de 2018

L’Ajuntament recupera per a la ciutadania el refugi antiaeri del C/ Serrans

El refugi construït el 1937 es podrà visitar i també es posa a disposició del barri per a iniciatives culturals

El Refugi de Serrans, està ubicat al número 25 del carrer del mateix nom, i des d’esta setmana s'obrirà al públic en visites guiades. Es tracta d'una actuació dins del conjunt d'iniciatives impulsades des de l'Ajuntament per a la recuperació de València en la memòria. Entre les mencionades actuacions, el Consistori ha impulsat accions com el canvi dels noms de carrers i la retirada d'honors, distincions i símbols que incomplien la Llei de Memòria Històrica, la recuperació de les restes mortals de Teófilo Alcorisa, o la recuperació del refugi antiaeri escolar de l'Ajuntament, entre altres.

En este cas, es tracta d'un dels refugis construïts per la Junta de Defensa Passiva per a preservar la població general dels bombardejos. El del carrer Serrans va ser habilitat l'any 1937. Ha intervingut en l'acte de presentació l'arqueòloga municipal Pepa Pascual, coordinadora dels treballs; i també un testimoni molt especial: el de Paquita Carrasco, veïna de Ciutat Vella des del seu naixement fa 93 anys, que recorda quan es refugiava de les bombes en este recinte sent a penes una adolescent, i que ha compartit la seua memòria amb els presents.

Les persones interessades a conéixer de prop el refugi de Serrans podran fer-ho en visites programades i guiades, tots els els dimecres (a les 11, 13, 16 i 18 hores) i dissabtes (a les 11 i a la 13 hores), per mitjà de reserva prèvia.

El refugi ha conservat el seu accés en superfície amb les característiques lletres roges estil art decó que en València, al contrari que en altres ciutats, senyalitzaven tots els refugis perquè la gent que no sapiguera llegir o els xiquets pogueren identificar ràpidament les lletres i posar-se fora de perill dels bombardejos.

Els treballs de rehabilitació van començar l'any 2016, i tal com ha assenyalat l'arqueòloga, l'espai estava molt degradat, atés que després de la guerra i fins a 1953 va funcionar com magatzem i botiga de platans, i a partir de 1953 va estar cedit per l'Ajuntament a la falla Santa Cruz per al seu ús com a casal, fins a l’any 2000, que va ser abandonat per problemes de goteres. El projecte de recuperació va incloure una primera fase de treballs de neteja i especialment d'impermeabilització del sostre del refugi per a evitar l'entrada d'aigua a l'interior, així com la neteja de les façanes i la substitució de portes (que reproduïxen les originals). Durant 2017 es va efectuar un estudi arqueològic, que va ser la base per a redactar i escometre el projecte definitiu de restauració.

En conjunt, l'espai, amb capacitat per a 400 persones, presenta dos accessos: des del carrer de Serrans, i des del carrer Palomino, ambdós en colze (amb angle de 90 graus) per a evitar l'entrada de metralla per efecte de l'ona expansiva de les bombes. La sala del refugi té 3 naus, separades per dos fileres de pilars de formigó que subjecten una coberta adovellada molt grossa (de més d'1,50 metres de formigó). En el sostre i parets s'obrin els orificis per a la captació i extracció de l'aire, que comuniquen amb canonades que ixen a l'exterior per mitjà d'una alta ximeneia conservada en la coberta. Com la majoria de refugis de la ciutat, el de Serrans tenia un bany, al costat de l'extractor d'aire. Gran part d'estos elements originals han desaparegut, però l'estudi arqueològic ha permés reconstruir el seu aspecte original, que pot observar-se en un dels panells informatius instal·lats.


“PER MOLT DE TEMPS QUE PASSE... AIXÒ NO S'OBLIDA”

Les paraules de la veïna de València Paquita Carrasco, que tenia 13 anys quan es va obrir el refugi, han tancat l'acte de presentació del nou espai ciutadà. Davant els mitjans de comunicació ha manifestat els seus sentiments, i ha recordat la seua por i la seua indefensió. “Això no s'oblida. La primera vegada que vaig entrar tenia molta por... no sé el que em va paréixer... que anava davall terra; i així era. I, clar, eixes coses no es poden oblidar. Mai. Per molts anys que passen”, ha explicat. “Jo era una xiqueta, i creia que no tornaria a eixir. Tot estava molt fosc”. Paquita Carrasco ha conclòs, expressant la seua esperança de cara al futur: “Crec que encara hi ha temps perquè els que venen després ho facen millor, que s'enrecorden, i que procuren que no torne a passar el mateix”.



Cercador
Enllaços
Síguenos en TwitterSíguenos en Twitter
Socialistes ValenciansSocialistes Valencians
PSOEPSOE